dijous, 10 de maig de 2018

És exactament el desig d’obtenir o de rebutjar alguna cosa que dispersa la ment. Quan hi ha mushotoku, la ment es manté concentrada, lluminosa i en pau.

dissabte, 31 de març de 2018

La neuroquímica d'aquest cervell humà va tornant poc a poc a la normalitat.  Ja no s'experimenten por ni angoixa patològiques, sinó seguretat i pau. A estones l'egoisme s'afluixa i brilla la llum de la consciència d'Unitat. I torna l'Amor.

dissabte, 20 de gener de 2018


Des del més fons del pou
he entrevist  un feble raig de llum, 
i el meu cor l’ha seguit fins a la Fon. 


dimarts, 2 de gener de 2018

Bon any 2018


Aquest final de 2017 he mort. Potser el dolor de tantes i tantes persones, que és el meu, m’ha matat. He emmalaltit d’angoixa. Ara, tot just al tombar l’any, el 2018, començo a entreveure una nova llum.  I amb força renovada, Allò que sóc, torna a fer-se Present. 


divendres, 8 de desembre de 2017


Avui celebrem la il·luminació del Buda Shakyamuni. 


 






























En honor de tots els budes passats, presents i futurs. 





diumenge, 26 de novembre de 2017

El temps que estem vivint, amb l'agressió vergonyosa i covarda de l'Estat Espanyol contra les institucions catalanes i el nostre Govern democràticament elegit, és potser la interpelació més gran de la meva vida a la meva pràctica budista i al meu equilibri mental i emocional. Experimento un munt emocions molt fortes que sovint em dominen. Indignació i fàstic, sentiment d'impotència i indefensió, frustració, angoixa i ansietat, por, ràbia, odi i molta tristesa. 

Experimento una forta polarització a favor d'una de les parts en conflicte, que em crea separabilitat, impossibilitat de viure la Unitat. M'identifico amb el sentit de la justicia i això m'impedeix acceptar la Realitat tal com és. Però la justicia és un concepte humà, l'Univers no coneix la justicia, excepte en la ment humana. Hi ha moltes injusticies per tot el mon, algunes molt més greus que les que afecten  ara mateix el meu pais. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Si el meu cos és l'Univers sencer, totes les injusticies són meves, les pateixo totes, les causo totes. Perquè aquesta m'hauria d'afectar tant? 

Però haig de viure amb això, que no vol dir que no hagi de lluitar a favor de la justicia amb totes les meves possibilitats. Però això és el que m'ha tocat viure. I no puc deixar d'estimar aquest Univers que m'ho ha donat tot, encara que em sembli injust. Aquest Univers que sóc jo mateix. Intento aprendre la lliçó, però em costa tant ...
https://www.youtube.com/watch?v=KylMqxLzNGo