Buda de Longmen. Espectacular!!

Ja he tornat del viatge a Xina. No he pogut visitar la cova de Bodhidharma: la pluja intensa m'ho va impedir. La pluja, quina benedicció!

A on és la cova de Bodhidharma?

I a més a més, ja fa dies que pateixo perquè m'he separat del pare dels meus fills. I també m'he separat de la mare dels meus fills. I jo no puc fer rés més que experimentar Tota la compassió de l'Univers en mi, en tu, en els nostres fills. I procurar estar allà a on haig d'estar.

T’has acostat a mi amb mirada suplicant. Però jo no puc fer rés més que experimentar en tu Tota la compassió de l’Univers. I confiar en la nostre Mare.

I en el zazen, en el tren, quan camino, quan condueixo, de dia i de nit, meditar en el nostre càncer de pit i en la nostre solitud. Que vol dir tenir-lo present, acollir-lo, amorosament. I mantenir-me, tant com puc, Aquí.

I demanar als nostres companys que estiguin amb tu, durant la operació i aquests dies que jo me’n vaig de viatge.

El càncer de pit em torna a assetjar. Però ara sóc més jove i estic practicament sola.