divendres, 25 d’octubre del 2013

Ja he dit en altres ocasions que aquest blog no és per denunciar. Però si que ocasionalment aprofito aquest mitja de difusió quan ho crec necessari.

En unes declaracions Rajoy ha dit que Espanya és la nació més antiga d'Europa i que Catalunya és part integrant d'aquesta nació. 

Com es pot mentir tan grollerament? Em pregunto si aquest senyor s'ho creu això, o ho diu per conveniència, sabent que menteix. Ell té tot el dret d'opinar, i de mentir o de suspendre en Història, com qualsevol altre. Faltaria més! Però el problema és que basant-se en aquesta mentida m'està usurpant la meva identitat nacional i està segrestant la sobirania del poble català. Aquest senyor té la força de les armes, i aquesta gran mentida, si arriba el cas, la pot imposar per la força. Se suposa que ara son altres temps, però la gent com ell prou que ho varen fer el 1640, el 1714, el 1939, ...

M'ha indignat. Ho sento.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Ara farà 18 anys vaig patir una depressió molt greu. Durant dos anys rés m'inportava a la vida, excepte una sola cosa (que vaig arribar a creure absolutament impossible): sortir d'aquell pou. Però el miracle va succeir: vaig sortir. I els mesos posteriors a la meva recuperació són, potser, els més feliços de la meva vida. No m'ho podia creure!

I segueixo sense estar deprimit, però com que han passat molts anys, ja no em sembla tan extraordinari.

I puc veure, puc sentir, puc parlar, puc caminar. En aquest moment no em fa mal rés. I comparteixo la vida amb una dona extraordinària, que m'ha donar dos fills. I tinc quatre nets, i un munt d'amics i d'amigues. I puc guanyar-me la vida amb una feina que m'apassiona. I tinc aquest ordinador, i conexió a internet. I visc en una casa amb jardí i hort, en mig de boscos, en una vall preciosa, no massa lluny d'una ciutat tan magnífica com Barcelona. I tinc un veler. I, sobretot, cada matí renovo el meu compromís amb el Buda i amb Jesucrist, i he abraçat la pràctica del budisme zen. I un petit Gran dojo, i la shanga. I moltes, moltes coses més. Però de vegades, no em sembla tan extraordinari i, de vegades (poques) no em sento totalment feliç.  

Evidentment que hi ha moltes coses que em fan patir. Faig el què puc per canviar-les, però no haig de permetre que rés d'això em robi la felicitat de saber que lo impossible ha succeit: he sortit de la meva depressió. I puc veure, puc sentir, puc parlar, puc caminar. En aquest moment no em fa mal rés. I comparteixo la vida .....

Ja sé que tot això és transitori, i m'aniré quedant sense rés. Però mentrestant, procuro aprendre la Gran lliçó de que rés em pertany, ni rés m'és aliè.  Preparar-me per marxar lleuger d'equipatge, com va dir el poeta. I mentres em quedi un alè de vida, celebrar-lo: perque és extraordinari!

divendres, 11 d’octubre del 2013

En mig de les pluges de la tardor,
les meves plantetes pateixen sequera.
Qui o què podrà il·luminar aquest dolor?

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Al nivell de l'ego, hi ha coses bones i coses dolentes, 
i la vida pot anar bé o malament. 
Però hi ha un espai més enllà,
a on rés és bo o dolent,
i tot és SEMPRE a fi de bé.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Aquest planeta està tremendament viu, dinàmic, i de vegades no ens en adonem. Divendres va caure una tamborinada terrible, al Maresme. I així han quedat les acacies del jardí, que m'estimo tant. No se si elles pateixen, però jo si, en veure-les així. I sé que el meu dolor és el seu. 


IMPERMANÈNCIA




Tan explèndides i plenes de vida com estàven, el matí de zazen, al final de la primavera!