diumenge, 27 de desembre del 2015

Quan la vida i la mort es miren cara a cara, aquests son els moments  suprems. Quan el problema de la vida i de la mort, com deien els antics mestres zen, apareix amb nitidesa i podem veure-hi clar. Aquests son aquells moments, pels quals val la pena viure o morir.



(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)

No abandones a nadie, ni te abandones a ti

Cuando abandonamos a alguien, nos estamos abandonando al mismo tiempo a nosotros mismos.  Esta advertencia procede de las enseñanzas jong del budismo tibetano que nos anima a ser persistentes, a tener fe y a seguir adelante con firmeza por mas cambios que haya. No significa no poner fin nunca a una relación, sino no desentendernos de nadie ni rechazarlo en nuestro corazón. También significa  no desentenderte de ti mismo ni rechazarte. 

Piensa en alguien de quien te hayas desentendido. ¿Qué impresión te produce haberlo hecho? Acuérdate de la advertencia y deja de hacerlo. Comprende que esta persona lo contiene todo, al igual que tú. Todos somos capaces de crecer, amar y ser bondadosos. No la abandones, descubre qué es lo más adecuado para ella y sus mejores cualidades. Hazlo también contigo.

divendres, 25 de desembre del 2015

¿Por qué los antiguos maestros estimaban el Tao? 
Porque, siendo uno con el Tao,
cuando buscas, encuentras;
y cuando yerras, eres perdonado.

dimecres, 23 de desembre del 2015




No deixem escapar aquests dies 
de festes!  Vivim plenament presents en cada moment, conscients de que el nostre cos és l'Univers sencer, amb el cor i la ment oberts. Siguem una benedicció per cada ésser amb el que interactuem. Perquè no hi ha separació.

diumenge, 6 de desembre del 2015


El llimoner va quedar quasi mort, fa 4 o 5 anys, arran d'unes glaçades persistents que varen durar dues setmanes.

El vaig podar moltíssim, vaig tallar tot el que estàva sec. Va sobreviure justet, i durant un parell d'anys va aguantar, quasi mort, sense fer ni una llimona.

L'any passat, sorprenentment, li varen sortir un parell o tres de llimones.

I aquesta tardor, increiblement, una mena de miracle. Està exultant, ple de llimones i florit. Una passada!! No ho hagués cregut mai.

divendres, 20 de novembre del 2015


Avui fa 20 anys de la meva primera crisi nocturna d'insomni-angoixa-pànic. Les crisis es varen anar repetint, cada cop pitjor, i podria dir sens dubte que els mesos posteriors van estar l'època  més horrible (aparentment) de la meva vida. Únicament pendent de si la propera nit podria dormir, o de si novament tindria una altre crisi, en un estat d'alarma constant. En qüestió de pocs  mesos tot el meu món es va ensorrar. Tenia la certesa absoluta que tot s'havia acabat per a mi.  Mai més tornaria a ser el mateix.

Ara fa 20 anys. I ara puc dir, també, que dos anys més tard, el procés de sortir del pou va estar potser la època més extraordinària i feliç (aparentment) de la meva vida. I els 18 anys que han vingut després, han estat possiblement millors (aparentment) que els 18 anys anteriors a aquells mesos.

I ho dic aquí per escampar un missatge d'esperança per tots aquells que en un moment donat poden caure en un pou semblant. Mai, mai, mai penseu que no hi ha sortida.

Per a mi, la clau va ser un bon metge, una actitud extremadament positiva malgrat tot i no deixar mai la meditació.

dimarts, 3 de novembre del 2015

sesshin a Egino


Sesshin extraordinària, sense saber per què. La postura surt natural, res em fa mal. Cau l'egoisme: no hi ha separació. Redescobrint el goig de la Presència.





Més enllà del satori,
més aquí de tot.
Ara hi puc veure.


divendres, 9 d’octubre del 2015


Estimats amics i amigues, ja sabeu que molt rarament toco temes socials en aquest blog. Només quan hi ha alguna cosa que m'impacte especialment. Reprodueixo aquí unes paraules a propòsit del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya, que varen ser pronunciades ahir i que subscric totalment. Les tradueixo al castellà perquè puguin arribar a més persones.


No reconoceremos la condición de tribunal, ni de juez, ni de nada que tenga que ver con el concepto de justicia a quien decide, sin inmutarse, anular la protección de la pobreza, el derecho a la vivienda o el derecho a dormir sin pasar frío el próximo invierno. Puede ser legal, pero no es justo, ni legítimo y pide a gritos la ruptura con esta legalidad.

dimarts, 29 de setembre del 2015


Durant les últimes setmanes m'he dedicat en cos i ànima a la lluita política per la llibertat del meu poble. En mig d'aquesta activitat frenètica m'és molt difícil no aferrar-me. Com es pot lluitar, donant-ho tot, per una causa justa i a la vegada mantenir-se desaferrat dels resultats de la lluita? Això esta inventat fa molts anys: se'n diu karma ioga. Però algú sap com es fa? Com es pot lluitar per el que hom considera just i a la vegada acceptar i estimar la Realitat tal com és?

Ara em toca deixar anar. Practicar zazen. Practicar la plena consciència en l'instant present, sense parar. Tot i donant la passa correcte, a cada moment.

dijous, 24 de setembre del 2015

dissabte, 29 d’agost del 2015

una tassa de te


Las lágrimas siempre fueron lágrimas de asombro y gratitud. Recuerdo la primera vez que alguien me trajo una taza de té, me derretí con el esplendor de todo ello. Nunca antes había visto una taza de té. No sabía que hiciéramos eso aquí. El hombre sirvió el té, y mis ojos comenzaron a desbordarse como el té que servía. Era tan bello, y había en ello tanta generosidad. Sentí tanto amor que solo podía morir en ello y seguir muriendo. No había forma de contenerlo, era tan grande. El té se vertía, un acto de pura bondad, y las lágrimas salían de mí en la misma medida, recibiendo y revirtiéndose, devuelto a sí mismo, no a nadie ni de nadie. Y nadie podía entender porque yo estaba sollozando. Todos pensaron que estaba triste. No había forma en que pudiera expresar lo emocionada que estaba, y que era gratitud lo que me salía a borbotones.

dissabte, 15 d’agost del 2015

diumenge, 2 d’agost del 2015


Sé que nunca hay nada que perder, así que me es fácil no escatimar nada a la vida. Y dado que doy todo lo que tengo, mi vida está completa en cada momento. Nunca queda nada sin hacer. No hay momento en mi vida en que no esté completa. 

dilluns, 22 de juny del 2015

diumenge, 21 de juny del 2015






Un llibre extraordinari.
Profundament budista, 
sense parlar de budisme. 
Basat en arguments científics, de la psicologia clínica. 

Realment recomenable!

dimecres, 17 de juny del 2015

La gran ventatge de la impermanència és que és tan per lo "bo" com per lo "dolent"

dimecres, 10 de juny del 2015

dimecres, 6 de maig del 2015

recorda que mai estas sol







Recorda que mai estas sol.

Si l'amor i l'aspiració son grans,
experimentaràs l'ajuda dels éssers il·luminats
de tots els temps.

De fet, t'adonaràs que res et separa d'ells.

dilluns, 4 de maig del 2015

dijous, 23 d’abril del 2015

El càncer m'està rondant. Intueixo que solament la fortalesa del sistema immunitari el manté a ratlla. 


El karma acumulat és molt gran.
Per més que begui,
no me l'acabo.
Un sol zazen, però
pot tallar-lo d'arrel.

dilluns, 6 d’abril del 2015

Siempre digo que cuando ganais algo, perdeis algo. La buena suerte se convierte en mala y viceversa ...

Tot es transitori. En l'acte del guany, ja hi ha la llavor de la pèrdua. En l'acte de nèixer, ja hi ha la llavor de la mort. Tot allò que ve, forçosament marxarà.

Paraules semblants les he llegit mil vegades, les he sentit mil vegades. Però avui sonen diferent, les entenc una mica més.

divendres, 3 d’abril del 2015

 La bellesa de la ciència és omnipresent .....

https://www.facebook.com/video.php?v=10153108100508418

El video és preciós, el fenòmen sorprenent, la bellesa immensa. Però el que més m'agrada és l'actitud d'aquests nois que ho expliquen. La bellesa de la ciència és la bellesa del seu esperit investigador. Qui viu aquesta bellesa, trova bellesa.
Que tots siguin U, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que ells també siguin U.

dissabte, 28 de març del 2015

Si alguien me pregunta a que religión pertenezco, respondo: al poder de Maka Hannya.

Maka Hannya significa la  más elevada Sabiduria, la más profunda, la universal.

Es inutil discutir sobre las diferencias entre budismo, catolicismo, islam; no intenteis imitar a Buda, a Cristo ni a Mahoma. Conformaos con su enseñanza y cread vuestra propia vía a partir de su esencia.

diumenge, 22 de març del 2015

diumenge, 15 de març del 2015



Això és una foto aèria de la platja del Trabucador, al Delta de l'Ebre. Heu vist la forma que té la seva part interna, la que dona a la Badia dels Alfacs (esquerra de la foto)? Heu vist aquestes ratlletes que surten de la platja cap al mar, que n’hi ha tantes? 

És intrigant, no? Com s’han format, què les ha produït? Perquè n’hi ha tantes, perquè estan espaiades bastant regularment a lo llarg de la costa? Aquestes  empremtes semblen fetes per algú, però no, son naturals, les ha degut produir els  corrents i les onades. Però com?

Un dia això em va impactar tant que vaig començar a investigar-ho. Sense adonar-me’n m'hi vaig anar ficant, he aprés molt sobre corrents, onades, marees, la morfologia de les platges. He vist que en moltes platges del mon hi ha fenòmens semblants, que això cau dintre de la categoria de la morfologia rítmica o de les barres rítmiques. Em vaig assabentar de que el 1938 un investigador americà ja va publicar un article sobre unes barres molt semblants a les del Trabucador, en el llac de Michigan als USA. M’he fet expert en això, en la dinàmica de les barres de sorra a les platges. He aprés de fenòmens germans, les ones de sorra o els bancs de sorra. N'he fet el meu tema de recerca professional, he aconseguit engrescar a una dotzena de col·legues a treballar en això, he contactat i col·laborat amb diversos especialistes en aquests temes d’altres països, he dirigit 9 tesis doctorals, he fet més de 100 conferències en congressos, he donat classes sobre això, he publicat més de 50 articles en revistes especialitzades. Però han passat quasi 29 anys i aquesta platja, la que em va provocar i va determinar la meva especialització científica durant 29 anys, segueix sent un misteri.


És com el meu koan. 


Ara que no em falta molt per jubilar-me vull tornar, finalment, al Trabucador. Deixaré les matemàtiques, tota la ciència que he aprés, i li preguntaré directament. Escoltaré el que em vulgui dir amb les seves mestralades i les seves postes de sol, i les seves llevantades, i els arrossers i l'aigua barreig d'aigua dolça i aigua salada. I la seva sorra tant fina. I potser, si vol,  em revelarà el seu misteri.

Ho sento. Jo no crec que aquest escrit tingui molt a veure amb espiritualitat. Però si que el que dic ha estat absolutament determinant per la meva vida durant els darrers 28 anys. He descuvert recentment aquesta foto magnífica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i em feia gràcia escriure-ho ...