(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)
diumenge, 27 de desembre del 2015
Quan la vida i la mort es miren cara a cara, aquests son els
moments suprems. Quan el problema de la vida i de la mort, com deien els
antics mestres zen, apareix amb nitidesa i podem veure-hi clar.
Aquests son aquells moments, pels quals val la pena viure o
morir.
(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)
(Això és molt bonic, i sona molt bé, i de vegades ho sento així. Però sé molt bé que només hi ha un únic moment suprem: ARA. Passi el què passi, encara que em senti totalment ofuscat per l'egoïsme. Ara és el moment suprem)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada